En primer lloc, he de dir que no havia sentit a parlar mai de la fanfiction fins ara. És evident que el fet d'escriure històries basant-se en un ambient creat prèviament per una pel·lícula o novel·la no és gens nou, amb tot, el fet de penjar-ho a internet i compartir-ho amb d'altres afeccionats, sí que em sembla una novetat.
El primer que vaig fer va ser visitant diferents llocs web relacionats amb les fanfiction. No vaig poder entrar en alguns dels llocs que ens recomanava el moodle, així que vaig fer una cerca al google i em van sortir un munt de llocs diferents, des de blocs a pagines dedicades al tema. El lloc que més em va agradar va ser fanfictio.net. La llàstima és que està en anglès i aquest fet el fa poc aplicable al meu alumnat. Malgrat aquest defecte, és d'aquest lloc que vaig treure la idea de basar la meva fanfction amb Cube. Hi havia alguns escrits sobre Cube molt curiosos i interessants que transmetien molt bé el caràcter de la pel·lícula.
Pel que fa al llenguatge emprat. Comparteixo l'opinió dels meus companys que en els fanfics apareixen moltes errades ortogràfiques i això realment empobreix l'obra. De totes maneres, penso que el fet d'integrar abreviatures en el text no l'empobreix sinó que tot el contrari. Li dóna un cert caràcter més proper i real. Penso que les abreviatures que s'utilitzen en xats o sms ja formen part de la nostra quotidianitat i ens serveixen per donar a entendre estats d'ànim o expressions facials que difícilment es poden transmetre amb la utilització del text convencional.
La majoria de fanfics que em vaig llegir fan referència a Cube i els vaig treure de: http://www.fanfiction.net/movie/Cube/
Alguns d'aquests fanfics se centren en l'atmosfera tràgica i claustrofòbica de Cube. Un bon exemple n'és: http://www.fanfiction.net/s/6341059/1/Him_and_the_Green_Room
Amb tot, el que a mi m'interessava era el rerefons matemàtic de la història i no vaig poder trobar cap fanfic que el tractés.
A l'hora de dissenyar una activitat per dur a terme a l'aula, el que més em va costar va ser trobar una temàtica. Si bé crec que és molt fàcil fer un fanfic relacionat amb la Història o adreçat a alumnes de matèries de llengua, no és tan fàcil la utilització d'aquest recurs en matèries científiques o matemàtiques.
Pel que fa al desplegament competencial, no em va costar gens un cop vaig triar la temàtica adequada. Penso que les fanfic ofereixen molta versatilitat i transversalitat, de manera que un cop adaptat el recurs, el demés surt tot sol.
En la tasca “Desvetllar narratives” del mòdul 1, vaig dir:
Penso que efectivament l'escola és fonamentalment un lloc de transmissió de coneixements, tot i que també crec que és moltes altres coses, com ara un lloc de socialització, de transmissió de valors i fins i tot d'entreteniment. Hem de tenir en compte que al llarg del temps, tot ha anat canviant i la funció que tenia en un principi l'escola no n'és una excepció. Així doncs, cal adaptar-se a aquests canvis que impliquen una nova concepció del funcionament i de la utilitat de l'escola, així com de les tècniques utilitzades en els àmbits de transmissió del coneixement, dels valors i de les eines que permetin la socialització dels alumnes i dels professors. Aquests canvis, a més, permetran un millor assoliment de les competències, ja que ens estarem acostant a la nova realitat que ens envolta.
En la meva pràctica quotidiana, mai penso que “les coses són com són i no poden ser d’una altra manera”, ja que, com he dit, tot va canviant i a vegades el ritme de canvi del món és vertiginós, crec que val la pena fer l'esforç d'anar-se emmotllant a aquests canvis, per estranys o abruptes que ens puguin semblar.
Crec que les afirmacions enumerades en el llistat anterior formen part d'una altra època. Cap d'elles em sembla ni convincent ni convenient.
- No cal agrupar l'alumnat per edats. A vegades és molt més profitós quan hi ha una gran diferència d'edats. A les escoles d'adults, tenim alumnes de totes les edats a l'aula i això permet que diferents col·lectius puguin socialitzar i ajudar-se mútuament en els entrebancs que es van trobant. A més, els més grans transmeten seny als més joves i per altra banda, els més joves transmeten la seva energia i aptituds per les noves tecnologies als més grans.
- L'ensenyament fora del recinte escolar i fins i tot fora de l'horari escolar, a vegades és més profitós. Els alumnes se senten més motivats en un entorn diferent.
- La transversalitat de l'ensenyament és més realista i ens permet abordar problemes més complexos.
- Els llibres de text són una de les fonts d’informació, però n'hi ha d'altres. La tv, internet, els diaris...
- El professorat és qui ha de dirigir en tot moment l’aprenentatge, però no és l'autoritat última. A vegades, alguns alumnes ens poden donar lliçons sobre determinats conceptes que no tenim perquè conèixer. El professorat no és un il·lustrat que ho sap tot i no ha de ser-ho.
- Les tasques han de ser singulars i predefinides, però no cal que tots facin la mateixa tasca al mateix temps, sinó alguns s'avorriran i d'altres no les sabran fer. Ens hem d'adaptar a les diferents necessitats d'aprenentatge.
- Els exàmens no són una expressió inequívoca d’allò que l’alumnat ha après. Un mal dia o els nervis del moment poden fer que un alumne brillant suspengui. Hi ha altres maneres de valorar l'aprenentatge: Les activitats que es fan al llarg del curs, la participació, la motivació, etc.
La veritat és que no canviaria res del que vaig dir en aquell moment. Crec que ja vaig ser prou aperturista i que no em vaig tancar a cap renovació en la manera d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge ni les tècniques usades per dur-lo a terme.
Com ja vaig dir, el món va canviant i les nostres tècniques d'ensenyament-aprenentatge s'han d'anar adaptant al nou marc.
